Opinions

Podem llegir en una carta al director, que va publica la Vanguardia, les avantures i desventures d'un passatger amb necessitats especials que va tenir la gosadia de pensar que la seva situació no seria un impediment per a poder viatjar com la resta de la humanitat. A més va deduir, de manera equivocada, tal i com va comprovar més tard, que tot i haver comprat un bitllet amb avis especial per tenir els serevis necessaris per entrar a l'avió, i formar part dels pasatgers, aquest no era suficient per aconseguir que el personal de l'aeroport es donès per assebantat. Aquesta vegada l'avantura, per dir-li d'alguna manera, es va produir a Barecelona, a l'aeorport del Prat.

● Tornem a encetar un altre estiu, i tots els municipis costaners ja tenen a punt les seves platges, totes ben netes, els socorristes fent la vigilància pertinent i necessària, les dutxes que funcionen, sorra nova… però a l’Escala han tornat a oblidar-se dels pobres discapacitats, ja que no hi ha ni unasola passera de fusta per arribar a la vora del mar!

DANIEL BOIX Em dic Daniel Boix Teixidor, que quedi clar que el motiu d'aquestes ratlles no és el de recriminar l'Escola Oficial d'Idiomes de Girona, les meves queixes van dirigides a la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

● Almenys això és el que deuen pensar els encarregats de prendre decisions a l’Ajuntament de Girona. Després de sofrir el preciós disseny del nou Teatre Municipal, que impedeix l’entrada de cadires de rodes a les llotges per l’estretor de la seva entrada (però quin disseny més bonic, eh?), ara he estat tan il·lús de pensar que podria gaudir d’un espectacle a «la nova generació de centres de congressos del segle XXI», com anomenen modestament l’Auditori en la seva pròpia pàgina web. És un edifici tan, tan innovador, que ja ha previst el dia que la ciència aconseguirà curar tots els minusvàlids de la ciutat. Per això no hi ha cap, absolutament cap, butaca accessible.

Cuando nos planteamos la accesibilidad, antes de preguntarnos qué hay que hacer, cómo, cuándo, dónde o cuánto nos va a costar, habría que preguntarse por qué hay que hacerlo.En torno a la discapacidad existe mucho desconocimiento y se aborda de forma errónea por políticos, profesionales y técnicos: personas suficientemente formadas y con la obligación política y social de hacer las cosas de forma adecuada.

El títol podria servir per a qualsevol dels camps de serveis d'aquest país que es limita a ser molt fort i orgullós quan busca seleccions, independència i llocs de poder. Des dels ajuntaments  a les diputacions, als consells comarcals i als governs autonòmics fins arribar al govern de Madrid i, si convé, al d'Europa, tots són d'una ineptitud que no és pitjor perquè no han estudiat per exagerar-la.