Qui té mare menja coca

En la societat actual el concepte de família és variat i es planteja cada vegada més tard. No es vol renunciar a la llibertat personal i al desenvolupament del treball. Mentre per una banda es plantegen aquests conceptes, per l’altra hi ha un seguit de persones, a les que se’ls dificulta plantejar-se el fet de ser mares. Aquestes persones són les dones amb una discapacitat. Existeix una guia per a les dones amb discapacitat que volen quedar embarassades. Està escrita en llengua castellana traduïda de l’anglès i reflexa l’experiència de la Judith Rogers. El llibre que ha publicat l’Institut Guttman es titula “Del embarazo al parto”. Rogers, dels Estats Units, és entrenadora i preparadora de part, té dos fills i fa anys que seu en una cadira de rodes. Davant la manca d'informació amb la que es va trobar ella quan va quedar embarassada, va decidir escriure aquest llibre. Les pàgines recullen tota la informació que pot ser útil per aquelles dones que vulguin afrontar la maternitat encara que tinguin reduïda la seva mobilitat. La presentació de l’obra va rebre el suport de l’Institut Dexeus.  El doctor Santiago Dexeus ens comenta la seva sensació davant del producte: “no existia cap llibre, cap documentació que pogués ser consultada pel professional que atén a la dona que va de part, ni tampoc per les mateixes dones que passen l’embaràs i després porten els fills al món si tenien alguna discapacitat física, psíquica o sensorial.” Aquesta guia és un pas més cap a la integració de les persones amb discapacitat i aquest fet afavoreix, segons Dexeus, la societat. “Qualsevol gesta, com és la publicació d’aquesta guia, que pugui afavorir la integració d’un discapacitat a la societat, és vàlida.” La guia, però, no aporta cap novetat en el camp de l’embaràs i del part, si que ho fa en la manera d’afrontar aquesta acció en situacions no estàndards. “No aporta cap novetat obstètrica. No cal esperar això d’aquest llibre. El que aporta, i és molt interessant, són noves formes d’organització de les sales i dels materials on es porten a terme els naixements, noves mesures i tècniques diferents a les habituals en la forma de parir.”, concreta el doctor Dexeus. “Cada discapacitat té unes necessitats concretes i diferents, i per tant, no es pot demanar als hospitals que tinguin una sala de parts per a dones amb discapacitats. Seria una definició molt ambigua i que difícilment cobriria bé les necessitats especials de cada cas. Per això, el que cal és saber què necessita cada persona, adaptar els centres des de les entrades fins les consultes i passant pels quiròfans, i segurament, el que seria més senzill, aconseguir que alguns hospitals s’especialitzessin en aquest tipus de parts.” , explica el doctor Dexeus. “Sabem que hi ha una premura d’espai i de temps a tots els centres mèdics, però això cal que es contraresti amb la preparació del personal que assisteix.” , deia Dexeus, que afegia: “molts hospitals ja tenen preparats uns espais per a poder fer de manera senzilla les visites de control, com a mínim en el nostre si que ho tenim contemplat.” Segons el reconegut doctor és un tema més relacionat amb l’aspecte cultural i de sensibilitat que amb les grans dificultats tècniques i mèdiques. “Cada vegada notem petits detalls que ens fan veure que ens sensibilitzem a nivell social. Per exemple, a Madrid és fàcil trobar semàfors amb senyals acústics, pel contrari a Barcelona se’n troben ben pocs, i això no vol dir que el nombre de persones cegues a Barcelona sigui menys que a Madrid.”Fa poc temps vàrem tenir una agradable notícia que ens tocava de ben a prop. La Sònia va ser mare d’una nena que porta per nom Sara. La Sònia es desplaça amb cadira de rodes i la Sara és el seu segon fill. Ella va demanar als professionals que l’atenien que evitessin programar cesàries de forma automàtica només pel fet que estigués en una cadira de rodes. Volia tenir un part natural. La relació amb els metges va ser més fàcil i les dificultats van ser menys en el segon part que en el primer. Han passat set anys entre un i l’altre, això vol dir que alguna cosa ha canviat. Totes les dones tenen les mateixes pors quan estan embarassades, tinguin o no discapacitat. Aquesta guia serà una bona eina per lluitar contra aquestes pors i els falsos prejudicis. Només té una dificultat: per poder-la adquirir cal contactar amb l’Institut Guttman que és l’únic centre que la distribueix.

En definitiva la guia pretén canviar la forma però no el fons dels parts.