Platges sense accés per a minusvàlids

● Tornem a encetar un altre estiu, i tots els municipis costaners ja tenen a punt les seves platges, totes ben netes, els socorristes fent la vigilància pertinent i necessària, les dutxes que funcionen, sorra nova… però a l’Escala han tornat a oblidar-se dels pobres discapacitats, ja que no hi ha ni unasola passera de fusta per arribar a la vora del mar! L’estiu passat ja vaig fer arribar la queixa, i sembla que no n’han fet gaire cas… però tampoc s’han actualitzat els cartells informatius situats acada platja. I és que fan creure a la gent que les platges tenen accés fàcil i segur per als discapacitats. Val més agafar-s’ho rient, perquè l’accés és considerablement difícil per a persones amb mobilitat reduïda, i em refereixo a l’accés a la vora del mar, que és el que un desitja, arribar a la vora de l’aigua, i gaudir d’un bany, com tota la resta de gent! Els únics accessos fàcils que existeixen a les platges de l’Escala no van més enllà de les dutxes…! És realment vergonyós! No vull pas creure que la gent del consistori consideri que «aquests pobrets discapacitats ja en tindran prou refrescant-se un xic amb l’aigua de les dutxes»... no, no pot pas ser que pensin això, oi? A veure si els puc ajudar un xic a prendre més consciència de les dificultats que té un sector de la població per fer una cosa tan simple, divertida i saludable com és banyar-se al mar; per exemple, en el meu cas, m’és molt difícil portar el meu fill al mar, si no trobo una passera per on pugui passar la seva cadira de rodes, que deu pesar uns 20 kg, amb el nen al seu damunt, que pesa uns 25 kg més, i hi hem d’afegir les tovalloles, el para-sol, la gandula perquè pugui estar més incorporat, etcètera,… I encarael meu fill té la sort de tenir una mare molt tossuda, que tant sí com no aconsegueix el que s’ha proposat, perquè si no, el nano no es banyaria al mar en tot l’estiu. Pensem ara en la gent que és més gran, adolescents o adults, que no tinguin més remei que desplaçar- se amb una cadira de rodes... ja em direu com s’ho fan, per molt que tinguin a la vora una persona que els vulgui ajudar… I no oblidem les persones que caminen amb ajuda, i la gent de la tercera edat, que segur que agraeixen poder trepitjar un terra ferm, en comptes d’endinsar els peus a la sorra! I em continuo fent la mateixa pregunta: què deu ser més ètic, posar passeres de fusta (que ja n’hi havia hagut), o actualitzar els cartells indicatius, esborrant-hi els serveis que ara ja no s’ofereixen? MONTSE SOLER. L’Armentera (Alt Empordà).El Punt 12/07/08