Montserrat Abelló i Moisès Broggi, Premis Nacionals a la Trajectòria Professional i Artística

 

Els guardons es lliuraran el 25 d'octubre a Manresa El jurat dels Premis Nacionals de Cultura ha distingit 'ex aequo' la poetessa Montserrat Abelló i el doctor Moisès Broggi amb el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística. Abelló rep el premi per 'la seva obra com a traductora i poeta, que ha donat veu a la vida diària de les dones amb un llenguatge propi i l'ha convertit en un referent vital i artístic per als més joves'; i Broggi, 'per la seva dilatada i prestigiosa carrera com a cirurgià i el seu compromís ètic i social'.Amb noranta anys, Montserrat Abelló és autora de títols com 'Vida diària' (1963), 'Foc a les mans' (1990) o 'Dins l'esfera del temps' (1998), i també ha estat premiada aquest any amb el 40è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Llicenciada en Filologia Anglesa, també ha destacat com a traductora d'escriptores anglosaxones, com ara Agatha Christie, Iris Murdoch i Sylvia Plath, una de les seves poetes de capçalera, de qui ha traduït quatre llibres.

Moisès Broggi, que ha arribat als cent anys, va ser metge de les Brigades Internacionals durant la guerra del 36, ha treballat en l'estudi de l'anatomia quirúrgica i és membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, de la qual va ser elegit president el 1980, i cofundador de l'Associació Mèdica contra la Guerra Nuclear. Llicenciat en Medicina i especialitzat en cirurgia, el 1981 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

Aquestes últimes setmanes s'han conegut altres Premis Nacionals de Cultura, com els d'Arquitectura, Arts Visuals i Disseny; els de Periodisme; i els de Literatura i de Còmic.

Els Premis Nacionals de Cultura es lliuraran el pròxim 25 d'octubre al Teatre Kursaal de Manresa. Van ser instituïts pel Govern l'any 1982 i són continuadors dels que la Generalitat va patrocinar entre 1932 i 1938. DILLUNS, 21/07/2008 - 11:36hMontserrat Abelló i Moisès Broggi, Premis Nacionals a la Trajectòria Professional i ArtísticaEls guardons es lliuraran el 25 d'octubre a Manresa El jurat dels Premis Nacionals de Cultura ha distingit 'ex aequo' la poetessa Montserrat Abelló i el doctor Moisès Broggi amb el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística. Abelló rep el premi per 'la seva obra com a traductora i poeta, que ha donat veu a la vida diària de les dones amb un llenguatge propi i l'ha convertit en un referent vital i artístic per als més joves'; i Broggi, 'per la seva dilatada i prestigiosa carrera com a cirurgià i el seu compromís ètic i social'.Amb noranta anys, Montserrat Abelló és autora de títols com 'Vida diària' (1963), 'Foc a les mans' (1990) o 'Dins l'esfera del temps' (1998), i també ha estat premiada aquest any amb el 40è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Llicenciada en Filologia Anglesa, també ha destacat com a traductora d'escriptores anglosaxones, com ara Agatha Christie, Iris Murdoch i Sylvia Plath, una de les seves poetes de capçalera, de qui ha traduït quatre llibres.

Moisès Broggi, que ha arribat als cent anys, va ser metge de les Brigades Internacionals durant la guerra del 36, ha treballat en l'estudi de l'anatomia quirúrgica i és membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, de la qual va ser elegit president el 1980, i cofundador de l'Associació Mèdica contra la Guerra Nuclear. Llicenciat en Medicina i especialitzat en cirurgia, el 1981 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

Aquestes últimes setmanes s'han conegut altres Premis Nacionals de Cultura, com els d'Arquitectura, Arts Visuals i Disseny; els de Periodisme; i els de Literatura i de Còmic.

Els Premis Nacionals de Cultura es lliuraran el pròxim 25 d'octubre al Teatre Kursaal de Manresa. Van ser instituïts pel Govern l'any 1982 i són continuadors dels que la Generalitat va patrocinar entre 1932 i 1938. DILLUNS, 19/05/2008 - 06:30hMoisès Broggi, cent anys amb lucidesa'El món no va per bon camí' diu l'ex-cirurgià i president d'honor de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, que ahir va fer un segle Moisès Broggi va fer ahir cent anys. Amb lucidesa i plenes facultats mentals, l'ex-cirugià i president d'honor de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya ha parlat amb VilaWeb de com veu la societat, el país i la professió mèdica, i ha recordat els moments més bons d'una llarga i extraordinària vida. Alguns fragments d'aquesta conversa es troben en uns quants arxius MP3.Havent viscut tantes i tantes coses, Moisès Broggi fa un judici del moment que vivim. I és pessimista: 'El món no va per bon camí. Hi ha massa desigualtats entre la gent, n'hi ha que es mor de gana i n'hi ha que ho té tot'. També parla de les relacions (àudio 1) Catalunya-Espanya, que, malgrat els anys, no han evolucionat (àudio 2): 'Sempre hem estat maltractats per Espanya, i explotats. Ara, amb la democràcia, continua el domini de Madrid, que no ens deixa surar. És greu perquè es va accentuant', diu.

Un home de família

El pilar de la seva vida ha estat la família, amb qui ha viscut els moments més feliços. 'He tingut sort, amb la família; he tingut fills i néts, i m'ha anat molt bé. Ara sóc a l'última fase de la vida, i sóc molt ben atès i assistit.' La feina també li ha proporcionat moltes satisfaccions. Broggi, un cirurgià reconegut, fundador del servei d'urgències de l'Hospital Clínic i metge republicà a primera línia de foc durant la guerra espanyola, explica amb humilitat que ha tingut sort perquè la seva feina ha estat 'ben considerada'. De fet, Broggi ha estat un dels màxims representants de la medicina catalana, atent als avenços que venien de l'estranger, i pioner en tècniques quirúrgiques diverses.

Des que ell va començar a operar fins ara ha plogut molt i ha viscut, de primera mà, l'avenç de la medicina, però no ho veu pas tot positiu (àudio 3): 'Hem guanyat molt en tècnica, la gent viu més anys que no pas abans, però des del punt de vista humà, hi hem perdut. El metge ja no és l'amic, com abans; ara cadascú té el que li toca, i no el coneix.' La vitalitat de Broggi li ha permès d'estar en actiu fins als vuitanta anys, moment en què encara operava, com es pot veure en una fotografia de les seves memòries.

Broggi difereix de la idea general que la joventut és la millor època de la vida (àudio 4). 'Totes les èpoques són bones, si estàs content amb allò que tens. Sí, la joventut té la cosa sexual, té unes delícies molt grans, però a la vellesa, encara que vegis que no tens futur, que la vida s'acaba, tens un passat fantàstic. A la vellesa tens molta més visió, l'experiència ajuda.'

Però, com en tota vida llarga, Broggi també ha passat per moments tristos. Els pitjors, la mort dels éssers estimats, pares i mestres. Però no la tem, la mort, perquè considera que únicament és el final del cos material (àudio 5): 'La matèria no ho explica tot, hi ha d'haver quelcom més, tots portem a dins quelcom d'aquest principi universal, i això és etern, mai no mor.' Tot i una vida dedicada a la ciència, Broggi és creient, creu en Déu, una força universal que ho dirigeix tot.

Fa cent anys amb pau interior i sense penedir-se de res: si pogués tornar enrere, ho repetiria tot. 'Em sembla que faria les mateixes coses', diu.

Medalla Centenària de la Generalitat

L'ex-cirurgià va rebre ahir la Medalla Centenària de la Generalitat de Catalunya de mans de la consellera d'Acció Social, Carme Capdevila, en un acte d'homenatge celebrat en un hotel barceloní. Entre els convidats hi havia l'ex-president de la Generalitat Jordi Pujol, que, l'any 1981, va lliurar-li la Creu de Sant Jordi.

(Fotos: Arxiu familiar doctor Broggi, dins el segon volum de les Memòries: 'Anys de plenitud'.)

Teresa BauMEMÒRIES D'UN CIRURGIÀ, EN DOS VOLUMS

Edicions 62 ha tret una edició especial de les memòries de Moisès Broggi, amb un estoig commemoratiu amb els dos volums apareguts anteriorment. El doctor Broggi hi explica, amb un estil directe i senzill, la vida d'un noi a Barcelona a principis del segle XX, com va esdevenir metge i, més tard, cirurgià de l'Hospital Clínic durant la República. Després van venir la guerra i la dura postguerra, en què la dictadura franquista el va desposseir de tots els càrrecs oficials, tot i que Broggi va continuar exercint de manera tenaç i compromesa. Al costat de l'activitat professional i cívica, Broggi també parla de les amistats i coneixences, alguns, personatges importants del moment, com el periodista i escriptor Agustí Calvet (Gaziel), Josep Trueta, Josep Puig i Cadafalch o el doctor Rosenthal, entre molts altres. També hi retrata els nombrosos viatges a l'estranger per conèixer avenços mèdics, la implicació en causes socials, com la lluita contra l'armament nuclear, i les vivències personals.

DILLUNS, 21/07/2008