La indignació ciutadana en la llei de dependència

 Dimecres 01 d'octubre de 2008  diaridegirona.cat » Opinió         Cartesmontserrat pous i sabadí. periodista dependent l´escala (alt empordà).
En relació amb l´opinió transmesa per la consellera Carme ­Capdevila en aquest diari en data del 27 de setembre de 2008, i després d´un esforç per superar la meva sorpresa produïda per la lectura d´unes línies fantasioses i allunyades de la realitat, vull expressar l´opinió, que estic segura compartirà més gent. Amb això no vull dir que el que exposa no sigui veritat. Segur que les associacions, fundacions, administracions i de més, han estat disposades a col·laborar i a aportar la seva experiència per aconseguir un desenvolupament ràpid i correcte d´aquesta llei.
Ara bé, una gran majoria de persones ja hem passat la valoració, ja hem fet el PIA i ja tenim concedida l´ajuda. A dia d´avui, però, no hem vist ni un euro al compte. Gran part de les persones no hem cobrat i la resposta que rebem, és que no cal patir perquè segur que cobrarem i a més, de forma retroactiva. Els ciutadans no entenem que uns diners que són nostres i que han de millorar la qualitat de vida, concedits per una llei universal, no tinguin data de pagament estipulada. Quan tenim un deute amb el govern, no podem contestar que ja cobraran, perquè ràpidament, ens seran embargats els béns i se´ns acumularà el deute amb un 20% de recàrrec de demora.
La democràcia té la gran capacitat de diferenciar el ciutadà del governant. El primer paga devotament i compleix amb els seus deures. El segon inventa lleis espectaculars per sortir als diaris i crear llocs de treball de coordinació, valoració i càrrecs diversos, però ningú li pot demanar comptes si no ho està complint la llei creada. Amb aquesta actitud, en lloc de beneficiar el ciutadà, aquest se sent menyspreat i infravalorat.
Senyora Capdevila, un govern no pot sorprendre´s del nombre de dependents que té a la seva nació. Els pot tenir degudament controlats a través de sanitat i d´hisenda. El que vostès no sabien eren les necessitats i les despeses que aquestes suposaven perquè sempre han anat a càrrec del mateix dependent o dels seus familiars.
No es pot jugar amb la vida i amb el projecte propi que té cada ésser humà. No escriguin ni parlin tant i comencin a fer efectiu el pagament de les ajudes a la dependència ja concedides. Si-us-plau. Tots estarem més contents.