El dibuix sempre queda

EL PERIÓDICO  11/4/2008  ELS DIES VENÇUTS // JOAN BARRIL

 Sovint ens preguntem d'on vénen els acudits. És a dir, ¿on és la mina de l'enginy? ¿On la matèria primera de la imaginació? ¿Qui és el gran guionista de l'univers i de quina manera els miralls es van deformant? En pocs dies hem pogut assistir a una nova prova de la globalització. La setmana passada, El Jueves, la revista que surt els dimecres, publicava a la portada una il.lustració firmada per Manel F. + Marcel. S'hi veia un atleta que duia a la samarreta la bandera de l'anomenada República Popular de la Xina, i a la mà esquerra, allà on hauria d'agafar una torxa olímpica, apareixia la figura d'un monjo budista cremant. Aquesta imatge va veure la llum per il.luminar-nos. Va ser fa nou dies.
Curiosament, el diumenge d'aquesta mateixa setmana, el prestigiós diari Le Monde obria la seva primera pàgina amb una gran il.lustració del prestigiós ninotaire Plantu. Hi apareixia un militar xinès, amb la seva gorra de plat excessiva i les xarreteres, saltant les tanques olímpiques d'una evident ciutat de París. A la mà esquerra portava també el cosset d'un monjo budista, sens dubte tibetà, en flames.
En honor d'El Jueves, s'ha d'admetre que ells van ser els primers. En honor de Plantu, cal pensar que no es tracta d'un plagi, sinó d'una mena de coincidència per la difusió de la mateixa realitat. ¿D'on surten els acudits? Els acudits i els esperpents sorgeixen de dos materials bàsics. En primer lloc, de la informació. Ningú faria una caricatura que no fos reconeguda per la majoria. En segon lloc, de la necessitat. Quan les coses es posen tan dures que la nostra moral no les admet ni la nostra capacitat de lluita és prou contundent, sempre ens queda el sarcasme. I, en el cas del poder, la sàtira.
Digueu-me el que molesta a cada poder i us diré de quin poder es tracta. Els dibuixos satírics de la premsa danesa sobre el profeta Mahoma van fer que milers de persones cremessin la bandera danesa i sembressin la por al continent de la llibertat d'expressió. Les autoritats xineses no han arribat tan lluny. Però la imaginació esclata. A París o a Barcelona, l'humor ens salva de la indignitat.