DEL ’92 A L’ALHAMBRA

L'Alhambra, es diu així pels seus murs de color rogenc que en l’àrab antic es diu: qa'lat al-Hamra', que vol dir Castell Roig. Es troba situada dalt del turó d’al-Sabika,al marge esquerre del riu Darro, a l’est de la ciutat de Granada i enfront dels barris d’Albaicín i de l’Alcazaba. Es té constància d’aquest singular edifici de la comunitat andalusa en el segle IX, el 889 Sawwar ben Hamdun es va haver de refugiar a l’Alcazaba i arranjar els desperfectes ocasionats per les lluites civils que en aquell moment hi havia al Califat de Còrdova que pertanyia a Granada. Aquest edifici és un punt de referència en una visita de la zona, per la seva importància històrica i per la seva bellesa arquitectònica i artística. Ara bé, les estructures i les barreres arquitectòniques i sensorials no el fan accessible a tots els visitants sense excepció. Per això, el Patronat de l’Alhambra, la Universitat de Granada, l’Ajuntament de la ciutat i el suport econòmic de la Fundació la Caixa, han fet possible plantejar un estudi de viabilitat de l’accessibilitat del monument. Aquest estudi ha estat encomanat a la consultoria del prestigiós arquitecte de Barcelona, Enrique Rovira-Beleta.

Per quina raó s’han plantejat aquesta necessitat? El patronat té molt d’interès que tothom pugui visitar l’Alhambra sense cap mena de limitació. Hem de pensar que aquest edifici rep unes 8.500 visites per dia i un total de dos milions de visitants durant l’any. A més, aquesta xifra anirà en augment i per tant hi haurà més demanda de persones amb necessitats especials per a poder també anar-hi.

Quan se us comunica que vosaltres sereu els responsables de l’estudi? Se’ns proposa la idea a finals del 2007, però no és fins el febrer d’aquest 2008 que no hem signat el contracte de treball per portar a terme l’estudi. Aquest estudi l’haurem de tenir acabat i lliurat a finals del mes de juny d’aquest 2008.

Quina diferència hi ha entre estudi i pla d’accessibilitat? A nosaltres se’ns ha demanat l’estudi de viabilitat pel pla d’accessibilitat. O sigui, nosaltres hem de veure si el context i la demanda del que es pretén és possible i viable. Si hi ha mecanismes i fórmules, perquè les persones amb necessitats especials com la mobilitat reduïda, la falta de visió, d’oïda o un baix nivell de coeficient intel·lectual, puguin accedir amb la mateixa qualitat d’una visita, i de les informacions que aquesta comporta a l’Alhambra.

Vosaltres també realitzareu el pla d’accessibilitat? Ja ens agradaria! Però això no ho sabem fins que el grup de treball i seguiment i el mateix patronat hagi valorat l’estudi i decideixi tirar endavant, i per tant, buscar una empresa que realitzi el pla. Evidentment podem ser nosaltres o no.

Grup de treball, qui és el grup de treball? Donada la magnitud de la proposta, s’ha creat un grup de treball que fa el seguiment de les propostes de l’estudi i l’integren persones de la Universitat de Granada, de l’Ajuntament de la mateixa ciutat, del Patronat, representants de COCEMFE, representants de la ONCE, dels sords i de la Fundació la Caixa.

Quines barreres es tindran en compte? Es tindran en compte tot tipus de barreres. No només a nivell físic, la pavimentació, els accessos, les rampes, les botigues, els serveis,... també hi ha el tema de la senyalització i els sistemes de comunicació. Per exemple, fan falta audioguies, cartells per a persones sordes. És molt important dotar l’entrada de l’Alhambra de noves tecnologies i accessos i planells perquè la gent ja entrin contents i integrats des del primer moment. La sensació que tens quan ja a l’entrada d’un recinte no trobes dificultats et predisposa en una actitud positiva que beneficia tot el passeig per l’interior.

Quina pauta de treball us heu marcat? Nosaltres fem un estudi de camp que ens dóna una idea clara dels accessos per arribar fins l’Alhambra, des de carreteres fins a aparcaments. Després, també mirem els recorreguts interiors i el flux de visitants que hi ha a cadascun. Tenim en compte, a més, els edificis que l’envolten com l’Església, el Carrer Real, els Palaus Nazaríes o l’Alcazaba.

Aconseguiran una accessibilitat total? No. Hi ha recorreguts molt difícils i a més hem de tenir en compte que treballem amb una obra de protecció de patrimoni universal, per tant, hi ha aspectes que no es poden tocar. Però aixó cal que ho entenguem tots i que val més una mica que no pas gens, i per tant, el nivell aconseguit serà molt satisfactori. A mi m’agradaria, a més, fer un estudi per possibilitar, també, les visites nocturnes que ja hi ha programades habitualment. I tenir accessibilitat al Mirador de San Nicolás, molt proper i des d’on és típic anar a veure les postes de sol amb l’ombra de l’Alhambra reflexada. A més el projecte es farà poc a poc perquè és d’una magnitud extraordinària. Enrique Rovira-Beleta és molt conegut arreu d’Espanya i també d’Europa pels seus estudis i aplicacions d’accessibilitat desapercebuda. Ha treballat en el procés de la ciutat de Barcelona durant el ’92 en l’accessibilitat de les seves vies urbanes, transports i edificis públics. També va dissenyar l’accessibilitat dels edificis del Fòrum de les Cultures i entre les seves publicacions més destacades hi ha el Llibre Blanc de l’Accessibilitat i la guia turística i lúdica Barcelona Accessible. Sovint és demanat per a fer conferències i intervencions a diferents universitats, empreses i esdeveniments com serà ara l’Expo de Saragossa de la qual ell ha supervisat l’accessibilitat dels serveis i dels estants participants.

Montse Pous i Sabadí L’ATÍPIC NÚMERO 16, ABRIL 2008