APPS reclama un oci igualitari i inclusiu per a les persones amb discapacitat intel·lectual

Tramès per Montse Pous a 18 Novembre, 2009 - 19:25.

La Federació presentarà una proposta de model de lleure a la Generalitat i vigilarà el desplegament de les normatives adients

Més de 160 persones –coordinadors de lleure, voluntaris, gerents d’entitats, etc. –vinculades a l’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual van assistir aquest cap de setmana a les II Jornades de Lleure organitzades per APPS-Federació catalana pro persones amb discapacitat intel·lectual. La trobada, que apostava per orientar el lleure dels nens i adults amb discapacitat intel·lectual cap a la plena inclusió, va comptar amb xerrades d’experts en lleure, en discapacitat i també amb representació de la Generalitat. La feina feta tindrà continuïtat mitjançant iniciatives com la presentació, a l’Administració catalana, d’una proposta de model de lleure per al col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual.

A diferència del model de lleure integrador, que demana a la persona que s’adapti a l’entorn, en l’inclusiu és l’entorn (en aquest cas, l’oferta d’oci) el que s’adapta a les necessitats específiques de cada persona. Com va recordar Josep Gomis, president de la Federació APPS, després d’haver aconseguit el reconeixement del lleure com un dret de la persona, ara toca "avançar cap a un lleure inclusiu, perquè volem aconseguir per a les persones amb discapacitat intel·lectual un model de vida equivalent al de la resta de membres de la societat".

De fet, la Comissió permanent de Lleure d’APPS ja treballa per omplir, juntament amb l’Administració, el buit legal que existeix en la regulació que ha de garantir l’accés a l’oci, entès com un dret per a tothom. Properament, lliurarà al govern de la Generalitat una proposta de model de lleure, sortida de la reflexió d’aquestes Jornades i d’una enquesta feta entre les entitats federades a APPS que ofereixen aquest tipus de servei.

Carolina Homar, directora general de l´ICASS, va coincidir, en la seva intervenció, a assenyalar el lleure com a bàsic per tres motius: contribueix a millorar les capacitats de la persona, és un instrument de la comunitat per integrar i és una opció "a tenir en compte en polítiques de suport a les famílies; cal apostar per un lleure que integri les famílies". La directora general de l’ICASS va afegir que s’ha de definir com treballar el marc normatiu: si a través d’un marc

polític per a tots els col·lectius, si fent servir un específic per a les diferents realitats, o una solució mixta.

Dret al lleure i dret a decidir

Aurora Madariaga, coordinadora de la Càtedra Lleure i Discapacitat de l’Institut d´Estudis de Lleure (Universitat de Deusto), va apuntar la necessitat que també les persones amb DI escullin lliurement el seu oci: "És important treballar què es fa, quines activitats, però també s’ha de tenir en compte la vivència personal de cadascú, com les persones amb DI viuen aquestes activitats. Cal que les facin lliurement i que ells esdevinguin els protagonistes". L’adaptació de l’entorn, i no de la persona, la lliure elecció i la pertinença a la comunitat són tres dels principals elements d’inclusió. Madariaga va assenyalar que, en general, hi ha més experiències amb aspectes d’inclusió que un enfocament inclusiu. Per anar més enllà, caldria "fomentar l’augment de la participació, millorar la gestió i identificar les necessitats individuals de les persones".

Ramon Plandiura, professor de Dret de la UPF i membre de la Fundació Catalana de l’Esplai, va destacar com a molt significatiu que la recent Llei d’Educació Catalana (LEC), "reculli que el lleure té característiques educatives, un reconeixement legal que tindrà conseqüències.". Plandiura va recomanar seguir de prop dos desplegaments previstos a la LEC: la reglamentació de les activitats de lleure en termes de no discriminació, i la regulació de les entitats de voluntariat.

La planificació centrada en la persona (PCP) va ser l’eix de la xerrada de Mario Trigo, coordinador del servei de lleure de l’associació gallega Bata, que, des de 2002, enfoca la seva feina seguint els preceptes de la PCP. Aquesta experiència es va sumar a la presentada per Fundació MAP, del Ripollès, que ha endegat un projecte pilot de lleure inclusiu. Abans, Efrèn Carbonell, president de Coordinadora de Tallers i director general de l’entitat ASPASIM, va recordar els resultats –molt positius –que estan tenint algunes experiències inclusives d’oci en les persones amb discapacitat intel·lectual que hi participen.

APPS-Federació catalana pro persones amb discapacitat Intel·lectual és una entitat d’iniciativa social, sense ànim de lucre. Agrupa més de 260 organitzacions que treballen en l’àmbit de la discapacitat intel·lectual. APPS fou declarada d’Utilitat Pública el 1983 i distingida amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1990. La seva missió és vetllar per la defensa i el ple exercici dels drets de les persones amb discapacitat intel·lectual de Catalunya i les seves famílies, principalment a través de la representació, promoció, enfortiment i atenció a les entitats que treballen a favor del col·lectiu. El seu servei s’estén a 17.000 famílies catalanes.

Per a més informació:

Carme Becerra

Responsable de Comunicació Federació APPS

comunicacio@federacioapps.cat / 93 490 16 88 / 648788870

»